MOMENTS MÀGICS

Al llarg d'aquestes darreres setmanes de projecte de Mediterrània, -si en voleu saber més, llegiu-vos l'article del Roger on en parla més avall- hem viscut algun moment senzillament màgic.

Avui, abans d'agafar del tot el ritme de desconnexió de les vacances de Setmana Santa, els vostres tutors us volem fer el regal de les imatges d'un d'aquests moments.

Pels familiars i amics, us expliquem que ahir dijous, vam aprofitar que tots els nens, nenes i mestres de la colla de Petits havien anat d'excursió, per anar a fer un pati especial, un pati al sorral. Allà els ganàpies de 6è es van retrobar amb els pneumàtics, la sorra, la caseta, els carretons... i van viure una estona doncs això, senzillament MÀGICA!!!

Després dels dies de feina del segon trimestre, ara toca recuperar forces. Encarem la recta final del curs i hem d'estar preparats. Sisens, ens espera molta feina encara... Us volem amb molta energia el pròxim dia 7 d'abril. Durant aquests dies, feu tot allò que us faci feliços i amb l'energia que vosaltres sabeu!

Sisens, us hem de dir una cosa... SOU MOLT BONA GENT!!!

Un parell de petons,

Ismael i Marta

NAVEGANT...

Bon dia lectors del bloc,

Últimament hem estat poc actius, perquè aquesta setmana i la passada hem estat fent el projecte interdisciplinari, que vol dir que tota l’escola treballem el mateix tema. En aquest cas, la Mediterrània. A sisè ens han tocat les llengües que s’hi parlen, així que hem fet 13 grups i ens hem posat a treballar.

Cada grup té una llengua, i n’ha fet una investigació: cinema, literatura, conflictes, llocs on es pot aprendre aquella llengua... I també una activitat: entrevistes, enquestes... I així ens hem posat a treballar.

També fem una bitàcola, on hi apuntem què hem fet aquell dia d’alguna manera original, tant pot ser amb “post-its” o amb un redactat o simplement amb imatges.

Unes setmanes Mediterraniejant... I descobrint un munt de coses noves!

Roger Miralles

PREMI SAMBORI ÒMNIUM

Les classes de 6è, mestres i alumnes, volem felicitar també a l'Ona Magrinyà, per haver estat premiada pel seu text "La vida d'una senyal", i us convidem a llegir-ne la seva crònica que ella mateixa ens relata.

Tot va començar un dimecres normal i corrent. Estàvem fent ciutadania tots reunits a la classe del B, quan de sobte vaig veure a la pissarra digital el meu conte que vaig escriure per presentar a un concurs.

De cop l’Ismael i la Marta es van posar a llegir el conte, però jo no entenia res de res, i tothom m’anava  dient: -És el teu conte! És el teu conte!,- però jo seguia sense entendre res. Un cop els mestres van acabar, van preguntar què ens havia semblat, i la majoria van dir que era molt xulo, després van preguntar si algú sabia perquè havien llegit i parlat d’ aquell conte.

Van anar sortint coses fins que es va sentir la paraula concurs, llavors la Marta i l’Ismael van dir que tot allò que dèiem tenia alguna cosa a veure, però que volien més definició sobre aquell concurs. Seguidament hi va haver un nen que va dir que el concurs es deia Sambori, i va ser llavors quan la Marta ens va ensenyar un correu que havia rebut on posava que havien estat premiades dues nenes del Nostra Llar, una l’Ona Jove de 4t, i l’altre l’Ona Magrinyà de 6è! (Us haig de confessar que quan ho vaig llegir el cor m’anava a cent per hora). El mail també deia que convidaven a tota la classe el dimecres següent a recollir el premi, així que tal dit tal fet.

Un cop vam ser allà van anar cridant per cicles: l'inicial, el mitjà i el superior... ja era el meu. Cada vegada que llegien un fragment jo em posava nerviosa, però després veia que no era el meu i em relaxava, però hi va haver un cop que vaig sentir un conte que em va resultar familiar i resulta que era el meu. Em van fer pujar a l’escenari, on allà vaig recollir un mini “trofeu”, un diploma i una bossa amb dues llibretes, una de gran i l’altre de petita. Quan es va acabar l’entrega de premis, per fi van passar tots els nervis, i vaig anar cap a casa meva molt orgullosa.  

La foto no és la millor, però l'experiència i la il·lusió de tots, sí!

Gràcies per tot l’acompanyament que m’heu fet!!

Ona Magrinyà

UN DIA DE LLETRES... I LECTURES!

Les classes de 6è, mestres i alumnes, volem felicitar l'alumna Nora Costa, per la seva brillant actuació al Certamen de lectura en veu alta, i us convidem a llegir-ne la seva crònica que ens ha fet ella personalment sota la nostra demanda!!

El dimecres 12 de març, jo, la Nora Costa, vaig anar a llegir al certamen de lectura en veu alta.

Tot va començar a l'escola, quan després d'haver fet unes rondes «d'escabatxinades» em van dir que havia guanyat, i que seria jo qui participaria al certamen. Després d'haver rebut la notícia em vaig emocionar molt.

Què és però, el certamen de Lectura en veu alta?

Podeu llegir i documentar-vos-en molt bé a la web del Certamen, que és aquesta.

Al cap de pocs dies, la Marta em va donar un plec de papers perquè me'ls anés llegint una mica cada dia, perquè quan arribés l'hora de llegir al Casal Pere Quart estigués ben preparada.

Dimecres el matí em vaig llevar molt nerviosa perquè havia de llegir. Quan vaig arribar a l'escola vam fer Ciutadania i el cap de mitja hora la Marta ens va dir a mi i a la Sofia (la «suplent») que havíem d'anar tirant.

Quan vam arribar, les persones que dirigien aquell certamen van dir que els grumets vermells pugessin a l'escenari per fer la seva lectura, un d'aquests nens era el Martí Roe, un nen de quart de l'escola. Ho va fer molt bé, i no només ho penso jo, sino que també ho pensava el jurat, perquè va guanyar. Després, quan tots van acabar de llegir, van fer pujar als grumets verds a l'escenari, aquest cop hi pujava jo.

Vam fer una fila amb tots els grumets verds i de cop em va tocar llegir a mi. Estava molt nerviosa però a la vegada orgullosa, vaig fer una passa endavant i vaig començar.

Quan tots els de la fila vam acabar, van anar pujant a l'escenari nens de primer d'eso, nens de segon i així successivament.

Quan tots els nivells van acabar el jurat ens va fer marxar de la sala per poder deliberar.

L'Anna, el Martí, la Mireia, la Marta, la Sofia, la mare d'en Martí, el meu pare, i jo, vam anar a esmorzar i al cap de mitja hora vam tornar al Casal Pere Quart.

Quan vam ser tots a dins el jurat va fer tornar a pujar als grumets vermells per dir qui havia guanyat. El guanyador va ser el Martí Roe! Després van fer pujar els grumets verds, o sigui nosaltres i també van dir el nom del guanyador. Aquest cop no va poder ser, va guanyar una altre nena. Després van fer pujar els altres nivells fins que el certamen es va acabar.

Més o menys per allà dos quarts d'una vam tornar cap a l'escola.

He viscut una gran experiència personal i lectora amb tota aquesta aventura! Us animo a seguir llegint i... AMB VEU ALTA!!

Nora Costa

TREBALLS EN GRUP DE SOCIALS

A classe de Socials hem aplicat l’hipertext en el treball dels grans episodis del segle XX, concretament la 1a i 2a Guerra Mundial, la Revolució Russa, el Nazisme, el Feixisme i la Guerra Civil Espanyola i el franquisme.

L’hipertext és una nova manera de trobar i transformar la informació que ens ha servit per enllaçar en un text principal, noves idees o aclariments que volem destacar d’aquell text.

Per poder crear un treball ple d’enllaços, el que nosaltres en diem links,  vam pensar unes preguntes que ens servissin per estructurar la informació que volíem buscar:

-Què va passar?

-Quan va passar?

-On va passar?

-Qui ho va protagonitzar? Personatges clau

-Per què va passar? Causes i conseqüències.

Escriure hipertextualment sense eines informàtiques ens va semblar complicat, ja que no podíem prémer damunt una paraula i que ens aparegués una nova pàgina.

La idea era partir d’un nucli central al qual responíem a la pregunta: Què i des d’on vam marcar enllaços  que ens responguessin  a les preguntes que ens havíem plantejat al guió inicial.

Tots els grups de treball hem pogut dur a terme unes exposicions orals que ens ha permès a tots els alumnes de sisè poder conèixer cada episodi del segle XX una mica més. Per anar acabant, us ensenyarem un exemple d’una valoració realitzada per un grup.

Treballar d’aquesta manera ens ha facilitat organitzar-nos la feina. Treballar així ens ha permès separar els diferents conceptes i poder-los entendre i saber explicar millor.

Andrimar, Gerard, Carles i Marta

Aquesta nova manera de treballar, és a dir l’ús de l’hipertext, ens ha agradat molt i ens ha permès fer la feina molt més entenedora.

Oriol, Marc i Enric