PREMI SAMBORI ÒMNIUM

Les classes de 6è, mestres i alumnes, volem felicitar també a l'Ona Magrinyà, per haver estat premiada pel seu text "La vida d'una senyal", i us convidem a llegir-ne la seva crònica que ella mateixa ens relata.

Tot va començar un dimecres normal i corrent. Estàvem fent ciutadania tots reunits a la classe del B, quan de sobte vaig veure a la pissarra digital el meu conte que vaig escriure per presentar a un concurs.

De cop l’Ismael i la Marta es van posar a llegir el conte, però jo no entenia res de res, i tothom m’anava  dient: -És el teu conte! És el teu conte!,- però jo seguia sense entendre res. Un cop els mestres van acabar, van preguntar què ens havia semblat, i la majoria van dir que era molt xulo, després van preguntar si algú sabia perquè havien llegit i parlat d’ aquell conte.

Van anar sortint coses fins que es va sentir la paraula concurs, llavors la Marta i l’Ismael van dir que tot allò que dèiem tenia alguna cosa a veure, però que volien més definició sobre aquell concurs. Seguidament hi va haver un nen que va dir que el concurs es deia Sambori, i va ser llavors quan la Marta ens va ensenyar un correu que havia rebut on posava que havien estat premiades dues nenes del Nostra Llar, una l’Ona Jove de 4t, i l’altre l’Ona Magrinyà de 6è! (Us haig de confessar que quan ho vaig llegir el cor m’anava a cent per hora). El mail també deia que convidaven a tota la classe el dimecres següent a recollir el premi, així que tal dit tal fet.

Un cop vam ser allà van anar cridant per cicles: l'inicial, el mitjà i el superior... ja era el meu. Cada vegada que llegien un fragment jo em posava nerviosa, però després veia que no era el meu i em relaxava, però hi va haver un cop que vaig sentir un conte que em va resultar familiar i resulta que era el meu. Em van fer pujar a l’escenari, on allà vaig recollir un mini “trofeu”, un diploma i una bossa amb dues llibretes, una de gran i l’altre de petita. Quan es va acabar l’entrega de premis, per fi van passar tots els nervis, i vaig anar cap a casa meva molt orgullosa.  

La foto no és la millor, però l'experiència i la il·lusió de tots, sí!

Gràcies per tot l’acompanyament que m’heu fet!!

Ona Magrinyà